Blog

Blog

Por al dentista: és lògic que el nen tingui odontofobia?

És lògic que el nen tingui por al dentista?
És molt important que com a pares o tutors transmetem als nostres fills que la visita al dentista és una cosa normal i habitual, sense incorporar-los les nostres pors o ansietats pròpies.

Por al dentista: és lògic que el nen tingui odontofobia?

D’entrada, com haver de fer front a una cosa desconeguda es podria dir que sí. De totes maneres, els odontopediatres tenen la formació suficient per a explicar als nens sobre què es farà i com es realitzarà el tractament, actuant amb la naturalitat que exigeix la situació i fent que els nens entenguin que el tractament serà una experiència positiva per a ells i els seus acompanyants.

Es desaconsella als pares i cuidadors que, encara que familiarment i sense mala intenció, parlin als nens sobre els dentistes i els seus tractaments, induint-los a la por i a l’opressió. Frases com “porta’t bé o el dentista et traurà una dent” o “queda’t quiet o et punxaran i t’arrencaran les dents” a més de molt desafortunades són extremadament negatives per al desenvolupament psicològic del nen i la seva bona predisposició al tractament.

Si mai se li hagués parlat del dentista molt probablement el nen no tindria por ni idees preconcebudes (prejudicis) referents al dentista. Cal tenir en compte que se li transmet una por que està en el “inconscient col·lectiu” o a les formes associades amb l’odontologia. Si no hi ha idees ni pors ja establertes i/o estructurats, els odontopediatres poden modelar més fàcil i efectivament als nens en el nou món de l’odontologia.

Per què els pares temen que el nen tingui por al dentista?

Es tracta d’una banda d’un tema històric-cultural i per un altre, la història odontològica personal de cadascun de nosaltres. Basant-se en la pròpia experiència pensem que els nens passaran per la mateixa experiència. Els odontopediatres intentaran trencar aquests vincles de transmissió de les pròpies ansietats dels pares als nens i, en conseqüència, posteriorment de nens a pares.

Per tant, és molt important que com a pares o tutors transmetem als nostres fills que la visita al dentista és una cosa normal i habitual, sense incorporar-los les nostres pors o ansietats pròpies.

Bibliografia:

Boj JR, Catalá M, Mendoza A, Planells P, Cortés O. Odonto Pediatría: Bebés, niños y adolescentes. México DF. Odontología Books, 2019.

 

Boj JR, Cortés O, González P, Ferreira L. Odontopediatría Clínica. México DF. Odontología Books, 2018.

 

Guinot F, Mercade M, Cuadros C, Lorente AI, Llopis J, Boj JR. Effect of audiovisual distraction on children´s behavior, anxiety and pain in the dental setting. European Journal of Paediatric Dentistry. 15, 297-302, 2014.

 

Boj JR. Música: su efecto en el paciente odontopediátrico. Archivos de Odontoestomatología, 1988, vol. 4, num. 4, p. 175-179, 1988.

 

Boj JR., Lischeid C., Espasa E., Jimenez A. El manejo de la conducta y de la ansiedad en odontología infantil. Revista Vasca de Odontoestomatología. III (6), 444-451, 1993.

 

Boj JR., Lischeid C., Jimenez A., Espasa E. Técnicas de comunicación y de modificación de la conducta para tratamientos dentales en niños. MTA Pediatría. 14, 647-657, 1993.

 

Boj JR., Lischeid C., Jimenez A., Espasa E. Evaluación de la colaboración en el paciente odontopediátrico. Archivos de Odontoestomatología. 10 (2), 86-92, 1994.

 

Boj JR., Font R. Control de la conducta en la consulta odontopediátrica, capítulo 6 del libro Odontopediatría. 1ª Ed. de los autores Barbería E, Boj JR, Catalá M, García-Ballesta C, Mendoza A. Páginas 127-138. Editorial Masson, S.A. Barcelona. 1995.

 

Rabassa J., De la Cruz M., Boj JR. Empatía en Odontopediatría. Dentum 10, 50-52, 2010.

 

Enviar per correu
Compartir a Facebook

Últims posts

Prognatismo mandibular

Prognatisme mandibular a Odontopediatria

El prognatisme de la mandíbula consisteix en una maloclusió en què el mentó és prominent. Sense dubte, és important detectar a temps si el teu fill té una mandíbula prominent per poder realitzar un tractament a temps.

Llegeix més »