En què consisteix una pulpectomia i quan ha de fer-se?
La pulpectomia és un tractament que es prescriu quan hi ha una afectació irreversible del nervi de la dent de llet o una necrosi (mort) del mateix.
A vegades, per causa d’un traumatisme dental o per una càries extensa, el dentista infantil o odontopediatra indica a les famílies la necessitat de dur a terme un tractament del nervi de la dent temporal, és a dir, una pulpectomía.
En una dent permanent s’utilitza per a això la paraula endodòncia. Aquest terme és conegut popularment per les famílies com “matar el nervi”, definició que no agrada molt en l’àmbit de la consulta infantil, a causa de la seva connotació negativa i al fet que pot generar pors o aprensió en els més petits.
La pulpectomia és un tractament que es prescriu quan hi ha una afectació irreversible del nervi o una necrosi (mort) d’aquest. A vegades, a més, el pacient pot presentar un microabscés amb pus, signe de la degeneració pulpar de la dent.
Perseguint l’objectiu d’aquest procediment, el dentista infantil realitza la remoció del nervi pulpar i cameral, així com l’eliminació de tot el teixit inflamat o infectat. D’aquesta manera s’aconsegueix mantenir la dent en boca, però sense el nervi.
El material de farciment dels conductes temporals serà diferent al de les dents definitives, ja que s’ha de tractar d’un producte reabsorbible que permeti l’erupció fisiològica de la dent permanent.
La presència de les dents temporals fins al moment del seu recanvi ens facilitarà el manteniment de l’espai correcte per a la dent definitiva i proporcionarà al pacient una estètica i funció masticatòria òptimes.
En la majoria dels casos, la pulpectomia va seguida d’una funda de color metàl·lic o d’una estètica blanca, o d’una restauració amb resines estètiques, en funció de l’estat previ de la dent.
No obstant això, hem de tenir en compte que quan existeix una gran destrucció de la corona i de les arrels d’una dent temporal, o una reabsorció interna o externa a vegades no serà viable realitzar aquest tipus de tractament, i l’únic tractament possible per a eliminar la infecció seria l’extracció de la dent i la col·locació d’un mantenidor d’espai.
En conclusió, la decisió de dur a terme un tractament pulpar complet o pulpectomía la prendrà l’odontopediatra, de mutu acord amb la família del pacient, segons un diagnòstic clínic i radiogràfic, prèvia avaluació del pronòstic de la dent.
Referències:
