Causes de l’herpes labial en nadons
La causa de l’herpes labial en nadons és el contagi de certs ceps del virus de l’herpes simple. Per això, la majoria de nosaltres està infectat pel virus. També, molts nens abans dels 6 anys ja han estat en contacte amb el virus, tot i que el més freqüent és que aquesta infecció no produeixi cap símptoma.
¿Per què no hi ha cura per a l’herpes labial?
En moltes ocasions, el contagi de l’herpes labial passa desapercebut i, tot i que el nostre organisme elabora defenses (anticossos), el virus es queda en els nostres cossos, al parer de per vida. Per tant, l’herpes mai desapareix, encara que no generi problemes.
¿Com saber si el meu nadó té herpes?
El teu dentista infantil o odontopediatra podrà descartar l’existència d’altres possibles lesions orals en els teixits tous de la boca d’un nadó en cas de sospitar que el nadó té herpes.
¿Com es contagia l’herpes labial en nadons?
Afortunadament, el virus de l’herpes simple només es contagia si es produeix contacte directe amb les vesícules o el seu contingut. Per tant, només pot afectar les persones que no hagin passat prèviament la varicel·la, o bé, estiguin vacunades.
La vacuna de la varicel·la s’administra als 15 mesos. Abans d’aquesta vacuna es considera que el nadó està immunitzat i protegit de contagiar-se de l’herpes labial gràcies als anticossos que la mare li transmet durant l’embaràs.
D’altra banda, en el cas que la mare lactant pateixi un herpes-zòster és difícil que li transmeti el virus al nadó ja que existeix una immunitat a causa dels anticossos protectors transmesos durant l’embaràs.
¿Com evitar contagiar al meu nadó d’herpes labial?
Per tant, per evitar que un nadó es contagiï, no permetre que pugui entrar en contacte directe amb les vesícules infectades que causen herpes labial.
A més, les lesions existents en persones de l’entorn del nadó s’han de vigilar. D´altre banda, s’han d’extremar les mesures d’higiene per prevenir que un nadó es contagiï d’herpes labial, com un rentat de mans freqüent i sempre abans d’agafar en braços al nadó.
També, s’ ha d’ evitar donar besos a la boca, compartir coberts, paelles etc. Per últim, s´ha d´evitar el contacte de les vesícules amb objectes que el nadó pugui portar-se a la boca.
¿Què passa si el meu nadó té herpes?
Si el nadó no ha patit mai una infecció pel virus va a desenvolupar la gingivoestomatitis. Habitualment, la gingivoestomatitis herpètica és la manifestació clínica més freqüent de la infecció primària del virus de l’herpes simple tipus 1 (VHS- 1) – el mateix que causa els herpes labials recurrents- en la infància, produint lesions orals ulceratives d’herpes bucal infantil molt doloroses.
Normalment, El període d’incubació de l’herpes infantil sol oscil·lar entre 2 dies i 2 setmanes amb una mitjana de 4 dies. Els símptomes consisteixen en:
- Febre elevada (38.5-40ºC) de difícil control que pot durar entre 4 i 8 dies.
- Malestar general, cefalea i irritabilitat.
- Halitosi (mal aliento) i salivació excessiva.
- Aparició de lesions orals per herpes bucal infantil: comencen com vesícules localitzades en paladar tous, paladar dur, amígdales, llengua, mucosa oral i àvies, que posteriorment s’ulceren produint-se aftes molt doloroses en ocasions de gran grandària que solen desaparèixer entre els 12 i 18 dies.
- Gingivitis: important inflamació d’àvies que en ocasions embolcalla les dents, produint sagnats i molt de dolor.
- Adenopaties cervicals doloroses.
- Rebuig a la ingesta d’aliments, i en ocasions fins de líquids per intens dolor en ocasions per temps prolongat (fins a 2 setmanes).
En aquests casos, el més important, és alleujar els símptomes de l’herpes bucal infantil:
- Per a la febre i el malestar es pot emprar paracetamol o ibuprofèn, que tenen acció antitèrmica i analgèsica.
- Si hi han molèsties produïdes per les úlceres i la gingivitis, poden ser útils anestèsics locals aplicats sobre les lesions, que convé administrar abans dels àpats. En els casos en què el nen tingui alguna dificultat per menjar, és aconsellable utilitzar aliments fàcils de tragar (com purés, flans, etc.) i més aviat freds, com els gelats. També, cal evitar els cítrics (taronja, kiwi, etc.) i els aliments salats o amb massa espècies. Per últim, oferir abundants líquids (llet, batuts, aigua) per prevenir una possible deshidratació.
¿Com es cura l’herpes en nadons?
Per curar el herpes en bebès els antibiòtics no són útils en ser una infecció vírica. Però, en alguns casos, sobretot aquells herpes infantils que es diagnostiquen just al començament de la malaltia, es pot emprar un tractament antiviral específic (aciclovir) en forma de xarop. Aquesta solució, tot i que no és imprescindible per a la curació, pot escurçar el quadre.
¿Quan l’herpes no és contagiós?
Com hem dit avans, després d’ocórrer la infecció primària de l’herpes infantil, el VHS-1 queda emmagatzemat en el cos a nivell del gangli del nervi trigèmin on roman en estat latent fins que es reactiva. Per tant, en aquell moment en què el virus està inactiu, no és contagiós.
¿Quines són les causes que activen el virus de l’herpes?
Per últim, la reactivació de l’herpes bucal infantil, tot i que no estan gaire clares les circumstàncies, pot ser induïda per varies causes. Entre aquestes causes, podem destacar: l’exposició a la llum solar, el fred, traumatismes locals, menstruació, desordres hormonals, estrès, infeccions o estats d’immunosupressió.
També, pot ocórrer en la cavitat oral (estomatitis recurrent) o en els llavis (herpes labial). En aquests casos, cal ser curosos amb l’herpes infantil perquè quan el virus és reactivat, torna a ser contagiós. (Veure també el nostre blog sobre “Tractaments d’herpes labials en infants, adolescents i joves“).
Referències:
