Blog

Blog

Respiració bucal a nens: Per què passa i com solucionar-ho

Respiración bucal en niños
Share on facebook
Share on email
La respiració bucal és molt comú als nens, però pot crear problemes que requereixen tractament d'ortodòncia.

Respiració bucal a nens: Per què passa i com solucionar-ho

La respiració bucal fa referència a l’hàbit de respirar per la boca. Molt sovint crea problemes que requereixen tractament d’ortodòncia.

El patró de respiració normal es realitza a través del nas, encara que alguns nens mantenen la boca oberta de manera constant ja que respiren per ella.

Veure a un nen o nena amb aquesta mena d’hàbit no és percebut com una cosa alarmant perquè no coneixem les importants conseqüències que implica en el seu creixement i desenvolupament.

Com és la respiració normal?

El normal és respirar pel nas. La respiració nasal ens manté sans de moltes formes:

  • Les vies aèries nasals escalfen i humitegen l’aire que respirem, la qual cosa millora la nostra salut respiratòria.
  • Els borrissols que recobreixen els nostres conductes nasals per dins constitueixen una primera línia de defensa contra patògens com a virus, bacteris, fongs o espores.
  • A més, en respirar pel nas els sins paranasals produeixen òxid nítric, la qual cosa facilita la circulació d’oxigen per tot el cos. L’òxid nítric també ajuda a les defenses de l’organisme contra les infeccions.

Quines són les causes?

Si la respiració nasal no és possible, el més probable és que existeixi alguna obstrucció que dificulti el pas de l’aire des del nas a l’aparell respiratori. Les causes més freqüents als nens són la hipertròfia (augment de la grandària) de les amígdales o de les adenoides (vegetacions) i les infeccions respiratòries. Altres causes menys habituals són: rinitis al·lèrgica, desviació del septe nasal, hipotonia muscular, etc.

Com identificar si el nen és respirador bucal?

Els següents factors poden indicar l’existència de l’hàbit de respiració bucal:

  • Roncar a les nits.
  • Dormir o passar gran part del dia amb la boca oberta.
  • Trets facials com a ulleres i aplanament en la zona dels pòmuls.
  • Hàbits parafuncionals com la deglució atípica (ficar la llengua entre les dents per a empassar).
  • Tendència a aixecar la barbeta i avançar el coll per a respirar millor.
  • Patir quadres clínics com a otitis de repetició.

Quines conseqüències pot tenir?

Les principals conseqüències de l’hàbit de respirar per la boca, quan es manté en el temps són:

  • Deformació del rostre: la respiració constant per la boca altera el desenvolupament facial en creixement dels nens petits. Aquests canvis característics es coneixen com a fàcies adenoidal: cara allargada i aplanada, nas estret, la barbeta retreta, ulleres, el paladar estret, somriure gingival i les dents tortes.
  • Roncar durant la nit: es produeixen quan l’aire que respirem té dificultats per a passar per la via aèria. Els roncs constants a l’etapa infantil no s’han de normalitzar, ja que el somni és una de les parts més importants del creixement saludable en la infància. A vegades, s’associen episodis d’apnea (el nen deixa de respirar), la qual cosa interfereix amb una correcta oxigenació (una de les principals funcions de la respiració) de l’organisme i amb el somni.
  • Quan un nen no respira bé no dorm bé, no oxigena adequadament i entra en un cicle de cansament, irritabilitat i més cansament. Els respiradors bucals en general estan més irritables, enutjats, somnolents i fatigats.
  • Problemes dentals i esquelètics: en tenir la boca oberta constantment, el flux de saliva en la boca es redueix, amb propensió a patir càries, mal alè i acumulació de bacteris, a més d’una sensació de boca seca. La respiració bucal està relacionada també amb maloclusions dentals com la mossegada oberta, el paladar estret i la mandíbula retreta, que requereixen tractaments d’ortodòncia.
  • No és rar tampoc trobar problemes d’audició i otitis associats a aquesta mena de respiració.

Com es tracta?

Depèn de quin sigui la causa. Si creus que el teu fill no respira bé pel nas, digues-ho al pediatre perquè valori quina és la causa, el tractament més adequat i si és necessari derivar-lo a un especialista:

  • Otorinolaringòleg: és l’especialista de les malalties del nas, oïda i gola. Si l’obstrucció de les vies respiratòries es deu a un augment de la grandària de les amígdales o adenoides pot estar indicada la intervenció quirúrgica per a facilitar el pas de l’aire.
  • Odontopediatra/Ortodoncista: especialista que busca la correcta posició de les dents, maxil·lars i tracta els problemes de l’articulació de la mandíbula.
  • Logopeda: important per a la resolució de problemes de la parla, llenguatge, comunicació, veu, audició i de les funcions orals associades (respiració, masticació i deglució).

Referència:

https://enfamilia.aeped.es/temas-salud/respiracion-bucal-en-ninos

Share on email
Enviar per correu
Share on facebook
Compartir a Facebook

Últims posts